1.
hortense
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [de la huerta] d'hort, d'horta. [...]
|
2.
Babia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr estar en Babia fig i fam no estar al cas, baixar (o venir) de l'hort, estar a la lluna, tenir el cap a tres quarts de quinze. [...]
|
3.
Batuecas
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f pl 1 fig i fam racó de món m, l'altre cap m (o l'altra part) de món, la quinta punyeta (o forca). 2 estar en las Batuecas no estar al cas, baixar (o venir) de l'hort, estar a la lluna, tenir el cap a tres quarts de quinze. [...]
|
4.
olivo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Olea europaea] olivera f, oliver. 2 olivo arbequín bot olivera arbequina. 3 olivo silvestre bot [acebuche] olivera borda, ullastre. 4 Huerto, Monte, de los Olivos [en Jerusalén] Hort, Muntanya, de les Oliveres. 5 tomar el olivo fig [el torero] refugiar-se a la barrera. 6 tomar el olivo [...]
|
5.
huerto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 hort. 2 llevar a alguien al huerto fig i fam endur-se algú al llit. 3 llevar a alguien al huerto fig i fam portar algú al seu propi joc (o terreny, o camp). [...]
|
6.
higuera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot 1 [Ficus carica] figuera. 2 estar en la higuera fam estar als llimbs, venir (o baixar) de l'hort. 3 higuera chumba (o de Indias, o de pala, o de tuna) [chumbera] figuera de moro (o de pala). 4 higuera de Egipto [cabrahigo] cabrafiguera, figuera borda. 5 higuera del infierno (o infernal, o [...]
|
7.
luna
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
quinze, estar als llimbs. 11 estar en la luna fig i fam [ignorante] venir (o baixar) de l'hort, jeure al jaç. 12 ladrar a la luna fig i fam lladrar a la lluna. 13 luna creciente astr lluna creixent. 14 luna de miel fig lluna de mel. 15 luna llena astr lluna plena. 16 luna menguante astr lluna minvant. 17 [...]
f 1 astr lluna. 2 astr [satélite] lluna. 3 p fr [tiempo] lluna. Hace muchas lunas que no le veo, fa moltes llunes que no el veig. 4 [espejo] lluna. 5 [de un escaparate] lluna. 6 p fr [cristal de gafas] vidre m. 7 fig lluna. Nunca sabes cómo te responderá: tiene lunas, no saps mai com et respondrà: té llunes. 8 a la luna de Valencia (o a la luna) fig i fam [chasqueado] amb un pam de nas. 9 estar de buena (o mala) luna estar de bona (o mala) lluna, estar de bon (o mal) humor. 10 estar en la luna fig i fam [distraído] estar a la lluna (o a la lluna de València), tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs. 11 estar en la luna fig i fam [ignorante] venir (o baixar) de l'hort, jeure al jaç. 12 ladrar a la luna fig i fam lladrar a la lluna. 13 luna creciente astr lluna creixent. 14 luna de miel fig lluna de mel. 15 luna llena astr lluna plena. 16 luna menguante astr lluna minvant. 17 luna nueva astr lluna nova. 18 media luna [figura] mitja lluna. 19 media luna [el islam] mitja lluna. 20 pedir la luna fig i fam demanar la lluna. |
8.
noticia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 notícia. Hace un mes que no tenemos noticias de la expedición, fa un mes que no tenim notícies de l'expedició. 2 atrasado de noticias fig i fam que està als llimbs, que baixa de l'hort. 3 circula la noticia que corre la veu (o la brama, o la notícia) que. 4 es la primera noticia és la primera [...]
|
9.
acá
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acá y acullá fam estar a l'hort i a la vinya. [...]
|
10.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. En mi huerto se dan bien las fresas, al meu hort es fan bé les maduixes. 80 fer tr. Darse un paseo, fer una passejada. 81 [golpearse] donar-se un cop. Se dio contra la mesa, es donà un cop contra la taula. 82 p fr [someterse] retre's, donar-se, rendir-se, lliurar-se. 83 darse a fer-se. Darse a [...]
|